L'objectiu és salvar i consolidar les construccions destacades dins la trama medieval del nucli i que es troben amb les seves estructures molt afeblides, o en runes, com és el cas que ens ocupa.
Es tracta de recuperar un edifici d'ús comunal com era el forn municipal.
BREU CRONOLOGIA HISTORICA
Montañana -616 m. d'altitud. El nucli urbà de Montañana, a la riba dreta del riu Noguera Ribagorzana, està declarat Conjunt Històric - Artístic Medieval, pels seus magnífics monuments, entre els quals cap destacar tres esglésies romàniques, les restes de dos castells i un pont romà. Va haver una quarta església, també d'estil romànic, els capitells del qual llueixen a la balconada de la Casa Consistorial. Tot això posa de manifest la importància que va tenir aquesta vila en el passat. 
Al costat dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, les cases van disposar el seu tipisme al peu del castell de La Mora; va ser una població emmurallada i la seva fortalesa formava cadena juntament amb Laguarres, Portaspana, Lascuarre, Castigaleu i Monesma. Actualment, la despoblació ha causat estralls a Montañana.
En la seva època de major esplendor va arribar a contar amb prop de 800 habitants. El 1.956 n’albergava 487.
La vila antiga de Montañana, que fins a l'any 1.960 va donar nom al Municipi de Pont de Montañana, està situada uns 2 km. cap al Nord -Oest, i es pot accedir per un ramal de carretera que surt de la N-230. El 1.991 tenia només 12 habitants.
Aquesta població té una situació bellament estratègica i un conjunt de valors arquitectònics que han fet que hagi estat declarada conjunt històric -artístic nacional, cosa que ajudarà evidentment a la seva conservació. Està situada a la punta d'un espigó allargat resultant de l'erosió dels dos barrancs confluents de San Juan i de San Miguel, cosa que li va donar una importància defensiva de primer ordre. S'accedeix per un pont medieval. Les cases estan en la pendent del turó coronat per les restes del castell i per l'església parroquial romànica de la Verge de Baldós.
El nucli de Montañana tenia també dues esglésies més, les quals van donar nom als seus barrancs. L'església de San Juan, ara en runes, també romànica, i la de San Miguel, igualment romànica, reduïda ara a unes poques restes de parets, molt castigades pel riu.
ESTRUCTURA URBANA
L'organització del nucli presenta una estructura clarament medieval amb les construccions situades en la part més baixa del promontori configurat pels barrancs de S. Joan i de S. Miquel i els carrers seguint en una forma molt aproximada a les corbes de nivell del terreny. Perpendiculars a les mateixes existeixen dos eixos formats pel carrer Major i la seva paral•lela per la dreta (c. S. Juan) que accedeixen a la part alta del casc. L'estructura respon als patrons de l'Edat Mitjana de carrers tortuosos i irregulars amb perspectives tancades i passadissos sota construccions a causa de la necessitat d'un òptim aprofitament del poc terreny disponible per al desenvolupament de les edificacions. Aquesta manca fa que el creixement de la població es dirigeixi al marge dret del barranc de S. Joan en terrenys d'orografia més propícia per a l'execució de les noves construccions.
ESTAT ACTUAL
El Forn aquesta situat en la cota mitja del carrer Major, la seva planta com la resta de les construccions s'adapta molt bé a la topografia del terreny. El volum d'edificació es divideix en dues zones: una primera on es realitzarien els treballs de preparació( hem trobat bancs de treball) i una segona zona en la qual es conserva la volta integra del forn i una zona sobre la volta en planta segona que serviria de magatzem. Les escala d'esglaons de pedra finalitzen en aquest nivell sota coberta que servia de magatzem. La construcció es troba en mal estat i ja va sofrir uns treballs de desenrunament, així com la demolició de part dels murs de façana que amenaçaven amb desprendre's. La iniciativa va ser realitzada per procediment d'Urgència a iniciativa de la Diputació general d'Aragó. A part del deteriorament progressiu que està patint l'edificació, aquesta conserva elements suficients que permeten reconstruir la forma d'ús que es va desenvolupar en l'interior. Contem amb documentació gràfica que ens dóna les dades suficients per a la seva reconstrucció CRITERIS PER A LA SEVA REHABILITACIÓ
1- Consolidació estructural de l'edifici imprescindible per a mantenir la seva imatge exterior en façanes i cobertes.
2- 2- Reconstrucció interior com testimoniatge etnogràfic de com es va desenvolupar la vida antigament.
3- Adequació de l'entorn reconstruint els paviments afectats per la construcció, especialment cap al carrer posterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada